En record a Vicent Alcayde

La passada setmana ens va deixar Vicent Alcayde, membre i tresorer del primer Comité de Pares del nostre agrupament.  Al seu soterrar es podien escoltar comentaris referits a la seua discreta i senzilla forma de ser. A més els seus fills li donaven les gràcies en aquest sentit i últim homenatge per l’educació i el recolzament que com a pare els havia donat, i Salvador Mompó a la plaça de l’esglèsia ens comentava que Vicent fou, una de les persones que més el va recolzar en la seua difícil estada al poble i que va confiar amb els ulls tancats quan va sorgir la idea de fundar aquest agrupament, que tenia com a principal objectiu, formar als joves d’una forma més lliure i democràtica.

Indagant als documents que hem anant recollint sobre la història del nostre agrupament en els últims anys, hi són molts els fets que es refereixen a la persona de Vicent, sobre tot relacionats amb aquest primer Comité de Pares que va començar una tasca nova sense recursos materials, i fent front a la resistència de part d’un sector del poble. 

Aquest primer Comité va sorgir l’any 1976 quan Salvador Mompó va reunir en assemblea als pares dels xiquets del grup i els explicà la necessitat de constituir un comitè que recolzara la llavor dels xavals. Aquesta assemblea es va fer en el casino i allí va quedar constituïda la primera junta de pares formada entre altres per Vicent Alcayde i la seua dona Nieves, que s’encarregarien de les tasques de tresoreria. Però el més important d’aquest primer Comité va ser, les seues intencions de no voler imposar cap idea política als seus fills i deixar-los així, que ells sols, anaren decantant-se del que volien a les seues vides. A més Remedios Valero recorda amb satisfacció, com de meticulós era el “tio Vicent” a l’hora de portar la comptabilitat de l’agrupament, puix no se li escapava ni una pesseta. I com frenava als scouters a les compres, puix els deia: freneu xiquets que no hi ha diners!

Però la seua ajuda a l’agrupament no sols es quedà amb aquesta gran tasca de tresoreria, puix anys després ell i la seua dona van cedir una casa de la seua propietat per a poder acollir cada dissabte als escoltes del nostre poble.

Per tot açò, volem agrair-li l’ajuda i el recolzament rebuts, la confiança que com a pare va tenir en aquelles persones que veren en l’escoltisme una nova forma d’entendre la vida, i com no, agrair-li també l’educació que va donar a uns fills que han estat i continuen estant molt implicats al nostre agrupament, implicació que ara hereten i heretaran els seus nets, unint més si cap a aquestes tres generacions de la família Alcayde a la història del nostre agrupament. Gràcies Vicent!