Campament Isaba 2017, camins, somnis i promeses

A la matinada de l’1 d’agost els escoltes de Vinalesa ens reuníem, com tots els anys per aquestes dates, per començar un nou viatge, una nova aventura que estàvem expectants e impacients per viure. Uns dies abans, mentre a Vinalesa estàvem preparant la motxilla, un grup de pares, els companys de l’agrupament i alguns scouters preparaven el campament per a la nostra arribada.

Amb els nervis i la impaciència per encetar un nou campament es feia difícil adormir-se al bus, però poc a poc el cansament arribava. De sobte, com si d’un viatge en el temps es tractara, obrim els ulls i s’eriça la pell; els scouters ens diuen que ja estem prop, hi som a la vall del Roncal.

Arribem al campament i descobrim quina serà la nostra casa, on hi gaudirem envoltats de la natura els propers 15 dies. Poc a poc anem descobrint les construccions e instal·lacions, però encara queda feina a fer per que tot estiga llest. Tendes, carpes, PH, motxillers, … poc a poc el campament va agafant forma, i devia ser avui, per que el dia 2 ja començaven les marxes de pioners i companys.

Al primer acte comunitari del campament Isaba 2017 ens acomiadem de pioners i companys que, amb les motxilles ben ajustades, marxen a descobrir i aprendre de l’entorn que ens envolta. Els primers van al sud, camí a Linza; els segons cap al nord, avui faran cap al Refugi de Belagua. Els espera un llarg camí, en que compartiran converses i experiències, el menjar i l’aigua. Els exploradors es queden al campament per acabar amb les construccions i començar la seua aventura. Ells inicien la seua marxa el dia 3 i ho fan també encarant la seua brúixola al nord, el seu destí es el paratge de la fageda de Mata de Haya. Eixe mateix dia els pioners han despertat de bon matí a Linza i després de desdejunar ja faran camí a Zuriza per la vall d’Ansó. Els companys per la seua banda inicien també de bon matí la jornada mes intensa de la marxa, però també la mes impressionant pel que fa als paratges que visitaran i les vistes de les que gaudiran, faran un tram del GR-12 (Sendero de Euskal Herria) que els portara a fer nit molt prop del port de Laza. El dia 4 tampoc ens va decebre, els exploradors arribaren a la fita mes alta de de la seua marxa al Refugi de Belagua, mentre que els pioners i companys varen prendre Isaba per l’est i l’oest respectivament i es trobaran a la font Uturrotx. El dia 5, ja de tornada ens trobarem al campament per dinar i compartir amb la resta de branques les aventures viscudes i contar-nos les anècdotes de les nostres marxes. Eixa mateixa nit els scouters ens varen sorprendre a tots amb un Scape Room que es desenvolupava a la Borda de Pedrobón i els seus voltants.

El diumenge dia 6 varem viure els dia de Pares. un retrobament molt esperat pels xiquets/es i joves i que sempre es fa molt curt. A partir de les 6 de la vesprada ens veiérem immersos de nou a la dinàmica de campament. la vesprada per una banda varem acollir als llops al campament i per altra varem preparar l’activitat de la nit. A la nit, jugarem per descobrir l’ambientació del Campament Isaba 2017: “Avatar”.

Els nostres llobatons varen arribar el dia de pares i el dia 7 començarem a escriure el nostre “Llibre Màgic”. En ell cada dia apareixia una fulla nova que els traslladava a les seues pel·lícules, dibuixos animats o contes preferits, on els llobatons es transformaven en personatges del mateix: fades i donyets que cuidaven el bosc, petits Styltons que devien resoldre el cas d’un robatori misteriós, superherois que havien de salvar a la població d’un malefici i en graciosos Trolls.

Així vam anar gaudint dia a dia, però no sols varem fer activitats, també una marxa que ens va portar fins Isaba, on van poder entrar a la piscina i veure una cascada. Amb tanta activitat, sense oblidar el gran joc conjunt dels Avatars, va aplegar el final del campament i un dels moments més emotius: acomiadar als llobatons que deixaven la manada per Passar a exploradors. Amb alguna llagrimeta però contents dels dies viscuts, sols quedava arreplegar perquè prompte deixaríem Isaba per tornar a casa.

Els exploradors, després d’una apassionant marxa i de la visita dels pares al campament, vam començar la segona setmana amb un rastreig ambientat en el món dels Avatars on ens vam caracteritzar com ells i per la vesprada vam realitzar un taller. Els següents dos dies ferem el raid, que ens va portar fins al poble d’Isaba. Una vegada al poble, ferem ativitats de descoberta dividits per patrulles i passarem la nit amb la manada, que també estaba al poble de marxa. Els dies següents al raid ferem diversos jocs tant individuals com per patrulles i ferem un circuit de por que els exploradors esperaven en moltes ganes.
El dissabte 12 varem celebrar tots junts el dia de l’agrupament i durant tot el dia ferem activitats conjuntes amb les altres branques. El diumenge ferem el joc final de branca i aprofitarem per a preparar la nit de l’expressió lliure que ferem aquella mateixa nit. Tot lo bó s’acaba i el dia següent desmuntarem el que havia sigut la nostra casa durant quinze diez i per a finalitzar el dia es va produïr el pas de branques, on els més majors dels exploradors es despediren per a passar a Pioners i donarem la benvinguda als nous membres de la branca.

Els companys, com ja hem comentat , varem compartir el dia 7 amb els Pioners immersos dins un joc de rol en que astúcia i treball en equip es convertien en les dos millors ferramentes per superar els reptes que aquest ens oferia. A la nit ens varem preparar pel que seria el Raid, aquest any centrat en una activitat de voluntariat al Refugi de Belagua. Durant els dies 8 i 9, també junt als pioners, faríem activitats per netejar el refugi original al hora que milloràvem les instal·lacions del refugi lliure. A la vesprada del dia 8 aprofitarem per descansar i tindre un moment de introspecció al que anomenem Desert, després de la reflexió personal toca compartir amb la resta de companys les nostres impressions. També varem tindre temps per fer vida en grup, durant els dinars, berenars, sopars i descansos; en es que varem compartir converses, jocs, etc. El dia 9, després de dinar tornarem al campament amb la sensació d’haver posat el nostre gra de sorra per recuperar el alberg de Belagua. Ja al campament avaluarem l’activitat i a la nit varem començar a decorar la nostra caixa de records escoltes mentre parlàvem de les nostres experiències viscudes fins el moment i del que ens esperava.

Els propers dies anàvem a viure una experiència que esperàvem amb entusiasme, els companys faríem servei amb les branques de llops i exploradors. Ens varem divertir junt als xiquets/es i varem aprendre dels scouters, aquesta experiència ha consolidat l’interes dels companys per continuar la seua vida a l’agrupament. A la nit del dia 11 començà el joc de agrupament amb “la recerca del inoctani” que va ser l’avançament del gran joc del dia 12 en que ens varem inserir a la vida dels grans clans que vivien a Pandora, i que finalment varen aconseguir preservar el seu planeta. Al matí del dia 13 els companys es varen traslladar junt als llops a les illes del Pacífic Sur on viurien una gran aventura junt a Vaiana. En arribar la vesprada començarem amb la preparació de la nit d’expressió lliure, i a la nit, els pioners ens varen acompanyar per descobrir “El pas de la vida”. I va arribar el dia 14 que varem començar amb el desmuntatge del campament per poder fer la carrega del camió després de dinar. A la vesprada varem viure els sempre emotius passos de branca en que rebrem als pioners que recolliren el nostre relleu a la branca de companys.

Ja sols quedava el darrer sopar de campament i, a la nit, el “Foc de Campament” on tots ens varem trobar de nou a la gran festa de les danses. Mitjançant el relat conduit pels scouters varem reviure les aventures i anècdotes del campament. Cap a la 12.30 de la nit, ja del dia 15 d’agost, finalitzava l’activitat i ens acomiadàvem del Campament Isaba 2017. Poc a poc, per branques, anàvem abandonant la borda que ens havia acollit durant aquestos 15 dies. En eixir descobríem com els pirineus navarresos ens acomiadaven, com no podia ser d’altra manera, amb un plugim que també ens feina recordar d’altres moments viscuts.

Arribats ací sols queda agrair, primerament la tasca del nostre Comité de Pares i Cuiners, que com cada any han dedicat molts hores per a que tot estiguera ben bó. Als nostres scouters per la seua dedicació, innovació i cura cap als escoltes, i com no als escoltes, que de nou han fet que aquest campament for-ha com no, inolvidable!. I ja per últim, al cap de campament, que tanta responsabilitat té, i que tant es juga a cada campament.

I amb açò finalitza altre quinquenni carregat d’èxits, moviment i nostàlgia i que han fet possible que l’agrupament haja arribat fins a aquest punt. Però el més important és, que en comença altre, amb grans canvis, renovació, novetats i amb ganes de continuar fent bé el nostre treball!