Refugi de Belagua, una oportunitat pel servei al campament Isaba 2017

Durant la preparació de la marxa del campament Isaba 2017 varem descobrir el refugi de Belagua (Ángel Olorón), en primer lloc, com un lloc per pernoctar, ja que actualment disposa d’un espai lliure per dormir amb unes 20 places. Però quan varem ser coneixedors de la seua història, descobrirem una gran oportunitat per fer servei a la comunitat.

Aquest refugi de muntanya pertany a la FNDME (Federación Navarra de Deportes de Montaña y Escalada) i va ser inaugurat a l’any 1971, sent un projecte que es va començar a plantejar l’any 1947. Així, es va convertir en el primer i únic refugi navarrès de muntanya. A més, el refugi es troba al GR11 i és el primer que ens trobem si comencem aquest recorregut per la vessant atlàntica. Aquest es trobava en funcionament fins que, en 2004, s’anuncia un tancament permanent, que acabarà essent definitiu i que portarà al mateix al estat de ruïna en que es troba actualment.

En 2015 la FNDME es plateja un projecte per la reforma del mateix, i açò és el que motiva als scouters de pioners i companys a posar-se en contacte amb la Federació, per tal de donar a conèixer el seu interès per col·laborar en la mesura del possible. Des del primer moment es mostren molt interessats en la nostra proposta i de seguida ens posem a treballar per mirar de planificar quines son les tasques que, dins de les nostres possibilitats i tenint en compte l’estat del refugi, podrem realitzar.

Després de tot aquest preàmbul de gestió i contactes, arriba la nit del 7 d’agost. Els scouters varem decidir que aquell era el moment per explicar als pioners i companys la motivació d’aquesta activitat. Tots es varen mostrar pre-dispostos e il·lusionats amb el projecte que els varem plantejar.

Ja al matí ens desplacem al refugi on ens trobarem amb Lorenzo, que es el responsable del refugi de la FNDME i va ser el nostre contacte durant les gestions. Varem descarregar el material que portava a la furgoneta i ens va fer una introducció sobre la història del refugi i una visita guiada per l’interior, que ara es troba tancat i en un estat de conservació molt deficient, tot i que la seua estructura es conserva com el primer dia.

Prompte ens posarem mà a l’obra. Varem plantejar vàries tasques, per això ens varem dividir en equips de treball, per que així també tots participaren de totes les tasques. Per una banda, la neteja del refugi lliure, que encara que es trobava en bones condicions, li va vindre molt bé una neteja a fons, tant a la planta baixa com a les golfes. Altra de les tasques va ser buidar un espai del refugi que es dedicava en l’actualitat a emmagatzemar les deixalles que provenia d’altres intervencions al refugi. Un altre equip es dedicava a retirar el fem del voltants del refugi, i per últim, el darrer equip es va dedicar a millorar la instal·lació del desguàs de la pila de llavar que hi ha al refugi lliure.

Durant el matí del dia 8 els equips anaren rotant per les diferents tasques. Al dinar varem comentar les anècdotes, tota la feina feta i la que restava per fer, que reprendríem al dia següent. Per la vesprada va ser el moment per les dinàmiques de grup i la reflexió, aprofitant la situació privilegiada en que es trobàvem.

A més, varem tindre la sort de que a la vesprada-nit va arribar al refugi un jove muntanyer suís que anava a fer el GR11 que, com hem comentat abans, creua els pirineus de mar a mar. Amb ell, els nostres joves varen gaudir satisfent totes les seues curiositats i compartint les experiències pròpies.

De nou, el matí del dia 9 amaneix amb vent i pluja molt fina. Varem revisar les tasques que ens havíem proposat acabar i ens posarem mans a l’obra de nou, encara que varem acabar abans del que preveiem per que va empitjorar el temps. En dinar, recollirem tot el material, i com que va millorar el temps, va permetre que ens acomiadarem del refugi amb una bona sessió de fotos, que a continuació vos exposem. Finalment Lorenzo, que ens va acompanyar durant tota l’activitat, ens va donar les gràcies en nom del FNDME i del seu propi i ens va animar a continuar realitzant aquestes activitats de servei, que entitats i associacions sense ànim de lucre agraeixen. A més, ens va repartir uns obsequis de part de la FNDME com un detall pel nostre interès pel refugi i per la feina feta.

No voldríem acabar sense agrair la col·laboració i les facilitats que ens va oferir la federació des del primer moment i en especial a Lorenzo. També als nostres joves, que des del primer moment acolliren l’activitat amb els braços oberts i varen mantindre la motivació fins el final.