Gràcies Dani

El passat dimarts 15 de maig la nostra família escolta feia front a una dolorosa notícia, i es que Dani Alcayde ens deixava. Crec que tots i cadascun de nosaltres ens vam quedar paralitzats per uns instants al conèixer el succés, pensàrem en ell, en els seus fills Bernat i Anna, en Empar la seua dona, en els seus familiars i en el gran buit que ara els deixava. I seguidament com sol passar quan algú ens deixa, ens venen a la ment els diversos moments que amb ell hem viscut, ens preguntem si li vam mostrar la nostra  estima, o si li vam agrair tota l’ajuda rebuda, i que en aquest cas és molta cap al nostre Agrupament. Per això, volem correspondre-li amb aquestes sentides paraules, i com va dir Agustín a l’homilia del seu soterrar, donar gràcies, per poder haver gaudit d’ell.

I es que la vida de Dani  ha estat fortament lligada al nostre agrupament, primer com a escolta i després com a cuiner i cap de cuina de campament, incloent baix la seua direcció novetats als menús amb la seua particular forma de cuinar, sempre intentant donar-li un toc especial per senzill i comú que fora el plat, ja que per a ell, aquesta era una gran responsabilitat, i no volia que cap escolta passara fam i que tot estiguera preparat a hora, i si per a d’això calia perdre alguna migdiada o alçar-se més matí, açò no era problema per a ell. A més com a pare, va confiar plenament en l’agrupament i en la tasca que realitzàvem, agraïa el recolzament i cura que teníem amb els seus fills, i va confiar juntament amb Empar en nosaltres i en el campament, per celebrar un dels moments més especials en la vida del seu fill Bernat, el seu bateig i comunió, que quedarà en el record de tots i cadascun dels que ho vam poder viure

Ara Dani descansa al campament etern, baix el cel estrellat que ens il·lumina cada nit a la tenda, però ens quedem amb molt d’ell, amb el seu humor irònic, amb la seua peculiar veu amb la que s’agafava a cantar, amb les seues actuacions a les nits de l’Expressió lliure, amb les seues continues mostres d’estima cap a Empar, o amb els seus passejos pels voltants quan ho tenia tot controlat a la cuina… i amb moltíssimes coses que perduraran a les nostres retines per sempre, sobre tot la seua imatge passant-li el braç pel muscle a Empar i caminant pel campament. Per això i a partir d’ara, a cada campament que estiguem, un poquet d’ell estarà amb nosaltres puix ell també ha escrit part de la història del nostre Agrupament. Gràcies Dani!

I quan el nostre lapse de la vida s’acabe,
farem aquesta súplica en pau :
– Que puguem asseure’ns al voltant
de la seua foguera al Campament Etern. “