“JUNTS PODREM DIBUIXAR”…UNA GRAN CANÇÓ!

Per quart any consecutiu el nostre Agrupament tornava ahir a participar del Festival de la Cançó Escolta. En aquesta ocasió ens vam traslladar fins a L’Olleria, on el seu agrupament es troba immers en els actes de celebració del seu 50é Aniversari. Aquest poble manté una estreta relació amb nosaltres, i es que, un dels seus fundadors fou, el Pare José de Vinalesa, i ja 10 anys després, en agraïment a la tasca que aquest frare havia realitzat al seu poble, va ser un escolta de L’Olleria, el què va ajudar a obrir les portes del nostre Agrupament.

Durant quasi mes i mig, haviem estat assajant, motivant i confeccionant tots aquells materials que necesitàvem per a fer una posada en escena perfecta, i així poder reafirmar, aquell merescut premi que l’any passat vam rebre a Xàtiva, “A la millor posada en escena”. Així ja, tots preparats, fins i tot Moi el castor, vam pujar a l’autobús amb la idea de gaudir i adquirir més experiència, i deixar en un bon lloc el nom del nostre Agrupament

Sobre les 10:30, ens trobàvem a les portes del festival, ens vam acreditar i vam esmorzar. A més, vam donar una ullada a l’escenari per tal que tot estiguera tal i com ho imaginàvem i ja ens vam encaminar a buscar un lloc perfecte per calfar la veu i fer els assajos d’última hora.

I amb tot en perfectes condicions, vam traslladar-nos de nou a la zona d’actuacions, on mentre que els castors vam estar al parc jugant, els llobatons i els exploradors van estar gaudint de les actuacions dels diferents agrupaments, i els pioners van muntar la seua paradeta per vendre els passa-panyoletes que havien preparat i que van resultar un èxit total.

Cap a les 12:30h, ens trobàvem tots/es a peu d’escenari. “Canta: l’Agrupament Escolta Haiwatha“…ejem ejem ejem, no hi ha manera que ho diguen bé! Però nosaltres a munt i amb ganes de mostrar el nostre potencial, i sempre recolzant-nos en el factor sorpresa. Julio, Norat, Josep i Vicent, a punt. Els llobatons intentant que no s’envolen les gotes-foc, els exploradors amb els seus arbres estratègicament col·locats, els castors amagats, i la resta, tots alerta per escoltar l’entrada… i abant!

I finalment tot havia eixit perfecte, l’aplaudiment dels pares i del públic ho demostrava, i també les cares del jurat en veure als nostres castors amb Moi, intentant apagar el foc i treballant colze a colze, per fer el colors tornar! Eufòria entre bambalines, i molta satisfacció de que tot haja eixit bé! Ara sols queda esperar!Mentrestant continuàrem amb l’horari previst, i els nostres escoltes van jugar, van recòrrer les paradetes del festival i van dinar amb els nervis que suposen l’espera del lliurament dels guardons. I tot i que en aquesta ocasió no va poder ser, estem ben satisfets del treball que aquest kraal de scouters ha realitzat, per motivar i fer gaudir als nostres escoltes d’aquest esdeveniment.

Agrair en primer lloc, tot el treball que han fet els scouters i la comissió del festival. Com no donar les gràcies als escoltes per la seua il·lusió i ganes que cada any posen en aquesta activitat. Agrair també la col·laboració de Norat, MªCarmen, Mª Angels, Fran i Julio, que cada any fan l’esforç d’acompanyar-nos i ajudar-nos en aquesta activitat. I no ens podem oblidar de tots aquells pares/mares i familiars que ens acompanyeu allà on anem i ens animeu des de baix.