DIARI D’UN AGRUPAMENT AL FESTIVAL DE LA CANÇÓ

Tot va començar allà pel 16 de desembre quan uns membres del nostre agrupament van anar fins a Carlet per replegar la Llum de la Pau de Betlem. Allí es van trobar amb els membres i amics de l’Agrupament Escolta Alezeya de Massamagrell, que ens comentaren que ja estaven endinsats en els preparatius del XXVIIé Festival de la Cançó Escolta, ja que anaven a organitzar-lo ells perquè celebren  aquest any el seu 25é aniversari.

– Vindreu no?-. ens van dir des d’Alezeya.

– Uff no sé! es que fa molt anys que no anem! i clar, ara posar-se a fer la cançó!-. vam respondre

– Vinga va!-. van dir ells.

– Bo, a vore-vos segur que anem!-. vam dir nosaltres.

I la conversa es quedà ací, però prompte prompte començà a ser rumiada, i entre conversa i conversa d’alguns scouters, mig en broma mig seriosament  es van començar a fer algunes investigacions al MEV, ja que era impossible inventar-nos la lletra i la música d’una cançó en un mes, així que calia preguntar si podriem participar amb una cançó que no fos nostra. A més, tot açò debia d’estar clar per poder portar-ho a consell. El nadal va acabar i no hi havia resposta des del MEV, teniem consell, s’anava a proposar la idea i no podiem votar-la sense tenir el camí una miqueta aplanat perquè aquesta votació fora majoritàriament de “si que anem al festival”. Però finalment un dia o dos abans  del consell ens van dir que si, que l’agrupament escolta alezeya que és qui  l’organitzava, no tenia cap problema. I així va ser com vam decidir que anavem, però començaren els dubtes i les pors:

– Quina cançó?… si no tenim instruments!… ui però si als xiquets en les misses no els agrada cantar…, si fa més de 20 anys que no anem!… ja voràs ja, farem el ridícul!

Bo, calia intentar-ho i si arribat el moment no estavem suficientment preparats no aniríem, però per intentar i proposar-se nous reptes que no fora, a més els nostres escoltes no han anat a cap festival, i aquestes experiències enriqueixen. Doncs bé, mans en l’obra vam escollir la cançó del cantant valencià Pau Alabajos “Sense equipatge”.  Calia parlar en pares, mares  i familiars de l’agrupament, que  sabiem que canten molt bé, i que a més han sigut antics scouters perquè ens ajudaren i com que aquests sempre estan ahí de seguida ja en teníem 5 a la nostra total disposició. A més Honorat Ros sap tocar la guitarra i pot acompanyar-nos, Julio toca l’orgue i té idea de música, i a més tenim a Marcos que va a classes de guitarra.  No si al final no anirem tan mal preparats!

Arreglat açò, calia motivar als scouts i contar-los que cada any es celebra un Festival de la Cançó i que aquest any aniríem, però ens quedaven 4 disssabte per assajar.

I així va ser com assaig rere assaig i amb l’ajuda de Fran, Rosa, Ermini, Mari Carmen i Mª Angels, dels músics Norat, Marcos i Julio i les ganes dels xiquets i dels scouters ens vàrem fer amb la cançó.

Arribat el gran dia, tots a Massamagrell de bon mati, missa a primera hora, esmorzar, solet i inici del festival. Tot està perfectament organitzat, i mentre escoltem algunes cançons pareix que no ho fem tan mal. Assaig d’última hora a un carreró, Julio ens treballa les entrades, estem un poc nerviosos. Que pugen els escoltes del “Décimo del Pilar” i que es preparen els del Hiawatha (ho han pronunciat bé), diuen pel micròfon. Ja estem a dalt, Julio està nerviós diu que les mans no li van, però ens ha eixit genial, i més sabent que teniem un gran públic recolzant-nos.

Dinem, i a jugar per no aborrir-nos i fer temps fins la cloenda, alguna dansa que altra i tots a ballar per al FLASHMOB que han organitzat els d’Alezeya.

“Que pugen els caps dels agrupaments”-. diu una veu. I allà que tots preparats per escoltar qui ha guanyat.  I clar que hem guanyat, hem guanyat una experiència fantàstica, nova i enriquidora i com deia avuí un scouter, tal volta més enriquidora que un Sant Jordi, perquè sols traballar tots junts per portar una cosa endavant i defendre-la davant molta gent ja es una forma de guanyar i emportar-se a casa una nova experiència. I tots cap a casa, alguns decepcionats per no guanyar un premi material, però tots contents per com ho hem passat.

Estem cansats: molta gent, cançons, jocs, anem cap ací, anem cap allà, agafa la motxilla!, tinc pipi! tinc fam!, ara on anem?, fa calor!, els imants, la taula, els cavallets de la taula, les panyoletes que no apareixen, ves al cotxe que hem de portar l’orgue! eixa dansa si, esta dansa no, no aneu per ahí! ….en definitiva un dia genial i per al record.

                                      ….tornem a casa, estem un poc cansats… 
                                                       ens van tractar genial! Seguirem cantant ben fort…..

                 

Si  feu doble click sobre el video podreu veure’l més gran!