“TOT EL QUE SOMIES COMENÇA AVUÍ”, LA NOSTRA GRAN CANÇÓ!

“Y el premio a la mejor canción del festival es”….. para el Agrupament Escolta Hiawatha!!!!! I amb aquestes paraules milers d’emocions, records, sentiments, esforços, rises, assajos i reunions ens vingueren al cap, i la il·lusió, l’eufòria i les llàgrimes de satisfacció ens feren botar i celebrar amb molta alegria la dedicació i treball que venim realitzant des de ja fa 5 anys! Els nostres escoltes cridaren, inclús ploraren, els pioners botaven i els scouters i el nostre cor, ens abraçàvem i ens buscàvem per celebrar allò pel que tant ens havíem esforçat!

Però cal tornar enrere, tancar els ulls i mirar més enllà, exactament al nadal on començàrem a composar aquesta cançó, una cançó amb un gran missatge, una cançó amb bonics homenatges a  cançons d’altres festivals, una cançó feta per a guanyar! Mentre treballàvem en ella, ens anaven venint les idees de la posada en escena: havia de ser una cançó dialogada, que transmetera el vertader missatge de l’escoltisme, en el que sense els escoltes res té sentit, on la il·lusió d’ells ens fa més fàcil el camí, on es reflectira que ens importen els sentiments dels nostres escoltes, les seues pors i el què sempre estiguen bé! I on la satisfacció de cada nit, al tancar la cremallera de la tenda, et fa seguir guardant experiències enriquidores a la motxilla! Els pioners prompte es posaren en marxa per organitzar la posada en escena i buscar la millor forma de representar el què anàvem a cantar. La comissió del festival es va reunir amb el nostre cor particular, que com cada any està sempre a punt per cantar. A mesura que anaven passant els dissabtes, assaig rere assaig llobatons, exploradors, pioners i companys anaven aprenent-se la lletra, i la nostra cançó prenia forma.

Ja ahir diumenge arribàrem al barri de Nazaret, i vam poder adonar-nos del gran treball que el Grup Scout Iter havia realitzat, i per tant des d’ací la nostra especial enhorabona, dons mai oblidarem el seu festival. Acudírem a l’eucaristia, i ja tots en marxa per buscar un bon lloc per esmorzar i fer els assajos d’última hora.

Els nervis començaven a fer-se palesos entre l’ambient, actuàvem en 12ena posició, faristols, muntanyes, arbres, una tenda, i una gran tela que ens convidava a entrar en un somni, el somni escolta. A dalt l’escenari tots preparats i alguna situació crítica, de la que ara ens riem, però que no volíem que es tornara a repetir. I la guitarra i l’ukele començaren a sonar… i amb ganes vam defendre la nostra cançó, mentre Sergi i Hugo amb molt d’encert representaven el què volíem contar.

Ja tots baix, la feina estava feta, així que els llobatons vam anar-se’n a jugar i exploradors, pioners i companys a passejar pels extrajobs.

Cap a les 14:00h, ens vam reunir per dinar, i com no, vam jugar i ballar amb danses, fins que es feu hora de tornar a la zona d’actuacions. Tots allí, vam esperar el moment, el jurat va pujar a l’escenari, i van començar amb el premis, millor cançó solidària, millor cançó en valencià, millor posada en escena… els llobatons despistats preguntaven si ja havien donat el primer premi, i per fí arribà el moment del qual ja vos hem parlat a l’inici, i que mai oblidarem: Guanyar el Festival!

El nostre cap de grup, rebia el primer premi, nosaltres continuàvem celebrant-ho des de baix mentre l’himne del Moviment era interpretat a l’escenari, i per primera vegada tots de nou a l’escenari per tornar a interpretar la nostra cançó! Però tot no acabava ací, a Vinalesa ens esperaven els pares i amb la nostra panyoleta gran i un castell de focs ens reberen i ens feren cantar de nou!

Gràcies als escoltes, als pioners per la il·lusió posada, a Jose Ramón, Ángela i Javier que tan bé ens van acompanyar a la percusió, a Norat, Julio i Quique, i com no al nostre cor, MªCarmen, Fran, Angels, Sílvia, Inma i Ermini, els quals van viure amb gran satisfacció aquest premi i que esperaven des de que ells van començar a paticipar d’aquest esdeveniment. Gràcies a tots els pares i mares, per recolzar-nos, valorar-nos i per la rebuda tan emotiva a Vinalesa.  Gràcies, gràcies, gràcies!! I enhorabona a tots i totes per aquest primer premi.

I es que, tot el què somiàvem començà a Nazaret!!!